Fonamentació
Aquesta secció exposa informació sobre les unitats del llenguatge que ocupen a mestres i alumnes en l’ensenyament i l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Es presenten conceptes que justifiquen l’opció per determinades pràctiques o activitats a l’aula.
|
|
El dictat a l'adult (DA) és un recurs que s'utilitza en educació infantil quan els nens no són encara capaços d'escriure per si mateixos. El dictat a l’adult pot dur al nen a prendre consciència de l'especificitat del text escrit en relació al text oral. |
|
|
|
|
Hi ha moltes formes d’escriure una llengua, però l’ortografia representa l’única forma normativa.El diccionari és el llibre que resumeix les convencions d’aquesta norma de referència i l’alfabet és el material de base. |
|
|
|
|
Tant si es tracta de tasques de reescriptura de textos coneguts com de la invenció de històries, els nens han de resoldre el problema de la superposició de situacions enunciatives: qui diu què, a qui, i com ho diu. |
|
|
|
|
L’expressió de les emocions és un contingut de llenguatge, tant de la narració en la consideració de la dimensió psicològica de les intencions dels personatges, com del vocabulari en riquesa de l’adjectivació i de l’antonímia. |
|
|
|
|
Títols, capçeleres, resums i la disposició visual i espacial del text milloren la comprensió i la retenció del contingut del text. |
|
|
|
|
Per aprendre a llegir i a escriure, mestres i aprenents van construint maneres “d’observar” els textos, i el seu treball a l’aula consisteix en aprendre a “veure” el llenguatge escrit. |
|
|
|
|
Estratègies per ajudar a la comprensió i la producció per part del nen de textos narratius. |
|
|
|
|
Els estudis sobre el vocabulari de la llengua orienta l’ensenyament cap a la idea de xarxa més que de llista,cap a la idea de transvasar els nivells de la llengua més que d’un nivell específic, de grups de paraules més que de paraules aïllades. |
|
|
|
|
Els poemes per infants utilitzen molts procediments lúdics de jocs amb el llenguatge, per aquest motiu els considerem conjuntament, i tots dos col•loquen el llenguatge en primer pla. |
|
|
|
|
Dins del llenguatge que acompanya l’aprenentatge hi ha modalitats comunicatives, com les consignes i les preguntes, que són sempre presents i d’ús freqüent a la classe. |
|
|
|
|
Els jocs de llenguatge i l’escriptura alfabètica tenen moltes coses en comú: tots dos impliquen un distanciament del llenguatge d’ús. |
|
|
|
|
El nom propi serveix per a donar sentit a l'escrit perquè és la primera forma estable d'escriptura que els nens reconeixen i produeixen. |
|
|
|
|
En l’àmbit educatiu, hi ha moltes “idees rebudes” en relació amb l’ortografia que s’accepten sense qüestionar perquè no es reflexiona sobre el sentit del terme "error", sobre les competències de l'alumnat, sobre el procés d'aprenentatge ni sobre les situacions de producció quan es tracta d'ortografia. |
|
|